Els problemes que presentava l’entorn de la font de Soriano són diversos. El principal és l’escassesa d’aigua. D’una banda la font estava seca una gran part de l’any com a conseqüència de les deficiències en la canalització de l’aigua des del seu naixement fins a la font. Això provocava que en períodes de sequera, la poca aigua es perdia i no arribava a la font. D’altra banda, la font alimentava una bassa, però aquesta no s’omplia mai, perquè estava completament badada i patia grans pèrdues d’aigua. Aquesta escassesa d’aigua va provocar la reducció dràstica d’algunes poblacions d’animals, especialment d’amfibis, que han perdut un important punt de reproducció.
Un altre problema és la degradació de l’albereda que ha patit la substitució paulatina dels àlbers autòctons per xops americans introduïts en una antiga plantació. A açò s’uneix la desaparició dels oms a causa de la grafiosi. Per aquests motius, l’Associació Naturalista Reconco de Biar va demanar el Volcam 2008.

S’ha restaurat la Bassa de Soriano per evitar la pèrdua de l’aigua de la font. Es va treure la pedra i morter de les parets (neteja total de la bassa) per posteriorment reconstruir les parets i fons. El got s’ha recobert amb formigó reforçat amb armat, treballat pels voluntaris i l’encarregat del treball. També s’ha canviat la canalització ceràmica antiga existent i que portava l’aigua des del naixement fins la font. Cal indicar que es tractava d’una canalització molt deteriorada. La nova canonada és de PE de diàmetre 63 mm, la qual dona totes les garanties. Una vegada restaurat el sistema hidràulic, hem introduït vegetació aquàtica i de cullerots de gripau, procedents de basses pròximes. Per últim, per mantenir l’albereda contigua, s’han eliminat els peus més joves de xop americà, evitant d’aquesta manera la competència amb els àlbers (Populus alba). També s’han fet esqueixos dels mateixos àlbers, per reforçar la població. Pel que fa als oms, no hi ha, hui per hui, cap tractament eficaç contra la grafiosi, així que l’única mesura que podem adoptar és la introducció en l’omeda d’espècies arbòries autòctones que facen una funció ecològica similar, com són els lledoners (Celtis australis) i els fleixos (Fraxinus ornus).

Durant els mesos de durada del projecte hem regat els arbres plantats a l’entorn de la bassa. Així mateix, hem fet una neteja de la zona contigua, degut que hi havia molta deixalla.
S’ha rematat l’entorn amb la col.locació d’un panell explicatiu, a més a més d’un banc i una tanca de protecció de fusta al voltant de la bassa.